No tinc cap anècdota ni cap trobada personal amb en Pasqual Maragall. Però encara tinc memòria i la imatge de Maragall alcalde la tinc associada a una paraula: Honestedat, sí, amb majúscules.

Penso que la immensa majoria de barcelonins i barcelonines de la meva generació, sóc nascuda l’any 1961, varem tenir la gran sort de veure i viure que la nostra estimada ciutat esdevenia un lloc més civilitzat, a la manera noucentista, més bonic, a la manera modernista, més modern, deixant pas a les avantguardes amb molta gosadia i valentia. Varem deixar de ser una ciutat que es comparava, acomplexada, tancada al mar, provinciana per esdevenir una metròpoli mediterrània, oberta, canviant, inclusiva, moderna i orgullosa i segura d’ella mateixa i tot gràcies a ell.

Amb Pasqual Maragall ens vàrem mirar amb la seva mirada i ens vàrem conèixer, vam adquirir una cultura de ciutadans que haviem perdut i ens havíen fet perdre.