El nostre alcalde.

Vivíem a Horta, on el carrer Granollers queda tallat. Vaig sortir amb els nens per anar a comprar i, pujant el carrer ens va semblar veure dins d’un cotxe petit, el nostre alcalde, en mànigues de camisa. Tot sol. Li vam fer un gest amb la mà perquè ens esperés i poder saludar-lo. Ens va esperar, va baixar la finestreta i ens va donar la mà. Com va tot, família? Ens va dir, i nosaltres, una mica aturats per la sorpresa, li vam dir: Molt be, Sr. alcalde. Ens va somriure i abans de que marxés li vam dir “Adéu Pasqual”. Ens havia fet sentir com si ens conegués de sempre. Gràcies Pasqual.