Jo tinc dos records d’en Pasqual Maragall.

Els anys 90 l’empresa on jo treballava, municipal, va construir o rehabilitar uns habitatges a Ciutat Vella per veïns afectats d’expropiació. Les va entregar Pasqual Maragall en persona, jo li vaig portar totes les claus preparades perquè ho fes.

L’altre record és més indirecte; la seva sogra, Josefina Laspeñas, sempre em parlava amb molt carinyo d’ell en les classes que jo li donava de rehabilitació del llenguatge.

Molt humà, bona persona.