Una abraçada inoblidable.

9 de juliol de 1997.  Jo entrava a l’Hospital Clínic ja que m’havia de sotmetre a un transplantament de medul·la arrel d’una leucèmia. Aquell dia ingressava. I em vaig creuar amb el Pasqual. Anava amb un amic comú i es van saludar. Al saber el motiu del meu ingrés em va fer una abraçada que mai oblidaré. “Molta sort nano” – varen ser les seves paraules.
Al cap d’uns 10 dies, jo ja trasplantat i aïllat a una sala, se’m va presentar allà a veure com estava. No es podia passar per la porta ja que jo estava aïllat. Quasi que entra dins…  quasi que també trenca el protocol…
La veritat es que aquella visita fou tant emocionant com inesperada. Mai oblidaré aquells ànims que em va donar sincers, transparents i verdaders. Com era ell. Gràcies Pasqual. Gran polític però sobretot gran persona…