Una sorpresa curiosa

Farà al voltant de 12 anys. Jo treballava aleshores en una altra feina, la qual s’ubicava dins d’una peculiar edificació, oberta a l’entrada lliure del ciutadà. Vaig sortir un moment al carrer a prendre l’aire, mentre m’esperava a l’arribada d’algun usuari. Em trobava així, distret quan, de sobte, va passar-me pel davant, a un metre aproximadament de distància, en Pasqual Maragall. Distret com estava, no el vaig veure arribar. Es dirigia a l’escola de primària, al costat de la qual era la meva feina. En Pasqual anava a buscar a l’escola a un dels seus néts… A partir d’aquell dia vaig poder veure’l repetidament davant la porta d’aquella escola.

L’anècdota sembla un xic banal, però va ser la primera (i darrera) vegada que vaig poder observar un polític de magnitud realitzant amb naturalitat coses quotidianes, les típiques coses que fa la gent normal…