Secretària a la Corporació Metropolitana de Barcelona.
Era l’any 1991, la secretària de Presidència de la Corporació Metropolitana de Barcelona es va posar malalta i RRHH em va enviar a mi a Presidència.
Van ser pocs mesos però molt intensos:
Reunions de pressupost de l’ajuntament de BCN 1992 que duraven fins altes hores de la matinada.
Reunions de seguretat de les agències internacionals d’intel·ligència.
El que més em va impressionar: cada dia allà a les 9 del vespre em preguntava si havia sopat. L’alcalde de Barcelona es preocupava per si la seva secretària havia sopat! Aquest gest em va arribar al cor.
El 1992 vaig ser voluntària olímpica (assistent de VIP) i a l’estadi olímpic ens vàrem fer una fotografia amb ell.