Trobada fugaç.
Fa ben bé deu anys, jo estava estirat a la platja de Sa Tuna, prenent el sol.
De cop i volta faig fer dos esternuts forts i incontrolats.
Algú que passava al costat meu em diu : “Salut..!”
Responc “Gràcies” i obro els ulls per veure qui era.
Era en Pasqual Maragall.
Ben fugaç.
